Gürtelandia

El Cráter se hace pequeño...

... y casi no me deja sitio!

Estos días voy un poco saturada, así que las entradas son cositas simples... pero con mucho color para irme a dormir contenta.

Ahí va otra curiosidad al respecto: está aquí.

Pincha y juega

Aquííííííííííííííííííííí

La picaresca torrentina

Ja fa dies que ho vaig notar, però pensava que era una errada. Algú que s´havia passat d´estació.

Però aquests que es passen d´estació s´estan multiplicant de forma exponencial... En cosa d´una setmana, el vagó que arriba ple, no es buida a l´última estació com seria normal, es queda mig buit o mig ple, segons es mire.

El cas és que a les hores punta, el metro ix de gom a gom ja des de Torrent Avinguda (estació d´origen) i es veu que la gent que puja en Torrent (següent parada) no vol quedar-se dempeus. Aleshores agafen el metro a Torrent en sentit contrari al que deurien, es seuen perquè en eixe sentit no hi ha quasi ningú i no es mouen del seu seient en arribar al final de trajecte i... canvi de sentit! I jo els veig i em pregunte si realment paga la pena matinar encara més, perquè això no és a soles cosa de cacatues rosses, de cinquanta i tants i despertes, verdes i escandaloses (que a eixes hores n´hi ha un fum...), també n´hi ha de parelles joves, de voltors amb corbata i de serps amb agulles en les sabates...

I Metrovalencia què fa? Res, com sempre. Potser si augmentara la freqüència i en lloc de cada 15 minuts, isquera cada 7 o menys, les cacatues matinarien el mateix per a poder riure a gust abans de treballar, però les parelles s´abraçarien més pel matí, els voltors consultarien les accions des de casa sense pagar internet mòbil i les serps es podrien planxar els cabells.

¿Crees en el horóscopo?

Yo no, pero lo tengo en mi página de inicio y lo leo todos los días. Por eso he descubierto que es cíclico, o al menos esta versión, así que me lo tomo como simple entretenimiento.

Pero hay días que te quedas muerta por las casualidades. Y hoy ha sido uno de esos. Decía así:

"Tras el movimiento de energía de los últimos días hoy sentirás una decepción. No todos los días pueden estar llenos de aventuras y entusiasmo. Por ahora, sólo tienes que atender los asuntos rutinarios que son producto de la vida en la Tierra; sin embargo, ten presente que aparecerán muchas oportunidades sociales, y con la planificación correcta, volverás a tener diversión en tu vida."

Pues nada más llegar al estudio (más temprano que de costumbre), los jefes nos han dicho a la "señorita de los canguros imprevisibles" y a mi que de excursión sólo se iban ellos, que nosotras nos quedábamos. Así que toda la ilusión de ayer se ha venido abajo en 3 segundos...

Fin de semana

Creo que ha sido el primer fin de semana con sensación de tal. Salir del estudio el viernes a las 14:00 (o más o menos) y no tener ninguna obligación hasta el lunes a las 8:30. Ninguna.

Se han acabado los años en los que al salir de clase me quedaban siempre trabajos por hacer, que seguramente no hacía, pero tenía como una carga en la conciencia.

Y, sin hacer nada extraordinarísimo, he disfrutado mucho del fin de semana. Relajación, concierto de piano, cena en buena compañía;, he cocinado, jugado a la PS3 (esto es muy raro, sólo sucede un par de veces al año...), reído con Piedrahita... y ahora pienso sentarme a ver un rato de tele y a dormir tranquila de cara a una nueva semana. (Quizá esta indiferencia de cara a un nuevo lunes laboral sea porque mañana toca excursión otra vez y no horas de ordenador...)

Un amic

El "señor de la razón perpetua" compleix hui 27 anyets. La imatge que util.litze com a felicitació en té ja uns quants anys també, però li tinc molt d´afecte (i he aconseguit trobar-la d´entre les cendres). Eren els meus primers passos amb Photoshop, dedicats a la portada d´un cd recopilatori que la "señorita de las margaritas mágicas", la de "los jamones perfectos", el "señor de las nubes deportistas" i jo li férem per un aniversari. Era l´ època de l´institut, o potser els primers anys universitaris.

Ell, el més petit però a l´hora el més gran, qui sempre em fa la contra i tantes voltes em trau de les meues caselles, qui em fa esperar, qui mai no sap els meus horaris, qui em desperta de les sestes, qui critica la meua manera de cuinar; però a la mateixa vegada amb qui més hores he passat penjada al telèfon, amb qui més hores he passat xarrant al portal de ma casa, qui m´informa de les novetats econòmiques, qui de vegades em trau dels pous dels cràters, qui fa el millor brownie de l´univers, qui em va acompanyar a la meua acomiadada de Firenze i a la meua acomiadada universitària, qui em dóna les abraçades més càlides...

Això és a soles un mosset d´ell, perquè ell és molt més gran! Xiquet, si em llegeixes, moltes felicitats! T´estime, t´estimo, t´estim!

Sistema métrico decimal

Un kilómetro es de aquí a la luna
cuando no estás conmigo y te deseo.
Y se hace la distancia espacio eterno
Pendiente de que vengas a mis brazos.

Hectómetro, certeza de que llegas.
Esa dulce nostalgia de saberte
cercana y la espera de tu carne,
calor para los fríos de diciembre.

Un metro es la risa de tus ojos.
Puedo escuchar tu voz, es la alegría
de tus manos abiertas, presentido
roce de piel, domingo entre semana.

Cuando siento tu aliento que se cuela
en mi boca es el feliz milímetro
de este sistema métrico
que mide nuestras vidas y me mata.

Rodolfo Serrano

La Marina Baixa

Aquesta setmana he anat dues vegades a La Vila Joiosa, i em sembla que d´ara endavant hauré d´anar-hi sovint. M´agrada molt, però he de fer per que m´agrade més, a mi i als vilers. Dilluns vinent hi torne! Com m´agrada canviar la rutina del treball a l´estudi front l´ordinador pel treball de camp! Més encara si vaig acompanayada per la "señorita de los canguros imprevisibles"! I poder passejar pels estrets carrers de cases de colors (aquesta "señorita" es sap els identificadors al Pantone!) o ficar els peus a l´aigua freda de novembre sota un sol de maig en horari laboral.

Tornant, al pagar el caríssim peatge de l´AP-7, m´he recordat de l´últim viatge que vaig fer en agost (aquell mes en què el Cràter va romandre buit). Vaig anar un cap de setmana a L´Alfàs del Pi. Cap de setmana de relax amb la "señorita de las margaritas mágicas", el "señor de la razón perpetua" i el seu xicot. Platja, aperitius, piscina, cocktails, soparet, intent de ball, risotades amb un pintallabis, jocs amb pedres, spa i hotel de 4 estrelles (això fou cosa del "señor de la razón perpetua", que jo, sense contar algun viatge amb la family i la convidada que els arquitectillos em varen fer a Berlin, mai no havia estat en un d´eixos). Va ser una bona manera d´acomiadar les vacances, haurem de repetir-ho més sovint!

Però si el repetim, cercarem de no apropar-nos massa a la Marina Baixa... Potser no en tinc sort, però no he sigut capaç de trobar cap lloc per dinar a La Vila o L´Alfàs on no estiguera tot escrit en anglès i alemany i on no hi hagueren menús amb fotos dels plats de calamars, paelles i sangries.

Puntelletes

Hui sembla més a prop que la Copa América es torne a fer a València (i torna a ser "legal" escriure València amb l´accent obert...). I sembla més a prop el tancament dels repetidors de la TV3... Buff, trist panorama ... almenys ens podrem riure amb videos com aquests des de la web: