Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Torrent. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Torrent. Mostrar tots els missatges

diumenge, 3 de febrer del 2013

Sant Blai: pilotes i gaiatos

"Records de Sant Blai"
Torrent, 03/02/2013

Cau diumenge i la cassola és doble. La responsabilitat del rossejat ha donat ja el salt generacional. Jo hauria d'estar trobant-ho a faltar via Skype, però ací estic per a unflar-me a pilota dolça; encara que no hi ha remei ni accident que valga per a no trobar a faltar al bandoler dels cigrons

Tinc un dubte: l'oli beneït per a la gola serà "miraculós" també per al canell? 
I una necessitat: donar una pallissa de garrotades a uns quants pocavergonyes corruptes. Serà per gaiatos!

divendres, 3 de febrer del 2012

Sant Blai a la memòria

Hui torna a ser Sant Blai. Per segona volta sense obligacions per poder anar a casa dels iaios a menjar un rossejat. 

La foto és del rossejat de l´any passat.
I mentre jo entretenia al iaio perquè la iaia descansara...

"Yo memoria tengo mucha, lo que pasa es que no la oigo" 

dimarts, 20 de desembre del 2011

Siguen los impagos, crece la desesperanza

El asilo Santa Elena (hoy residencia de Mayores y centro de día) lleva más de 80 años atendiendo a ancianos en Torrent. Yo recuerdo haber pasado por allí hace años cantando villancicos, vestida de pastorcilla o de fallera haciendo la "operación-kilo"...
El dinero de las Consellerias, que se promete pero no se mete, o que ya ni se promete, está ahogando a esta fundación, igual que a otras asociaciones, organizaciones, farmacéuticos y pymes.
Para hacerse oir, esta mañana (20/12/2011) a las 11h saldrán(emos) a la calle. ¿Te unes?

Actualización: la compañera y amiga de la "señorita de las margaritas mágicas" me hace notar que en el listado de ahogados me he dejado a los abogados del turno de oficio. Otra situación vergonzosa. Seguro que me dejo muchas más porque desgraciadamente la lista cada vez es mayor :(

dimecres, 20 de juliol del 2011

Cantautors 2011

Com els últims cinc anys, el Col.lectiu Safranar organitza un concert alternatiu als "grans" (i decadents) de les festes patronals de Torrent. Música en valencià a la fresca de l´Hort de Trènor i de bades!
És aquesta nit a les 22h. Te´n véns? 
(Açí és molt important l´accent, sinó sería una pregunta pel senyor Camps!)


I fugirem de l´infern del foc a la Vall dels Alcalans, 
i fugirem dels sorteigs de la EOI,
i fugirem del pla Bolonya,
i fugirem dels mercats.
Almenys mentre dure el concert.

dilluns, 13 de juny del 2011

Urbanisme negoci

És una cosa que les notícies sobre corrupció ens demostren dia a dia, però no hauria de ser tan evident com mostren a la web de l'Ajuntament de Torrent...
Captura de pantalla del web i zoom a "Negocis"

dijous, 3 de febrer del 2011

Sant Blai, el rossejat i l´Escola d´adults


Ermita de Sant Lluís
Bertrán a Torrent

Hui és Sant Blai, patró de Torrent. Pocs anys he pogut passar la festa al poble, perdó, a la Gran ciutat, per motius escolars o laborals. Sempre es quedava la tradició en menjar-me un gaiato que portaven les meues iaies a beneir, posar-me una mica d'oli beneït a la gola d'una ampolleta que les meues iaies compraven en eixir de l'ermita i jugar a casa amb la pilota de Sant Blai. Algunes vegades, quan el 3 de febrer era dissabte o diumenge, vaig aconseguir pujar a la fira, llepar un martell de caramel, posar-me l'oli directament del olier de l'ermita, tastar els santblaiets, aguantar l'agonia de l'olor de les albergínes d´Almagro, veure com grups de xiquets perseguien a grups de xiquetes i menjar-me un arròs rossejat com toca. Recorde algun Sant Blai, amb clavariesses de la família, haver-m'ho passat al llit... Però recorde sobretot com les paraetes s'omplien de pilotetes i els forns s'omplien de gaiatos dues setmanes abans...


Però bé, hui no tinc molt més a fer que acostar-me a conèixer aquesta tradició, amb la distància de l'edat, del que em done igual que el gaiato haja passat abans per la pluja beneïda dins de l'ermita, que m´embafe només de pensar en menjar-me un martell de caramel -que no sé jo per què decidirien fer el caramel amb aquesta forma, perquè no de tornavís...-, i que ja no es veuen aquests grups de xiquets perseguint a les xiquetes per donar-les amb les pilotetes al cul, és que directament ja no hi ha pilotes -jo en tinc una ben guardada;)-. Però m´abellix molt donar un cop de mà a la meua iaia fent el rossejat, així que me'n vaig cap a sa casa (i demà vos dic la recepta).
 

I ja que hui estic torrentina, vos demane un favor, una signatura ací. L'Escola d'Adults de Torrent es queda molt xicoteta per a tots els alumnes i cursos que hi ha, així que estem demanant noves instal.lacions. Gràcies.


diumenge, 3 d’octubre del 2010

Dents de llet

Dues nits seguides de somnis de manual.
Divendres nit somnie que òmplic gots de llet, així, sense res més. Un darrere l'altre. S'omplen, desapareixen i apareix un altre buit que torne a omplir. (Si sueña que sirve la bebida, significa que le van a pedir un favor con respecto al dinero -Això passà ahir, que fort!-. La leche simboliza los instintos maternos, el amor maternal, la bondad humana y la fraternidad - Aprofite per a donar l´enhorabona, també per ací, als papas d´Álvaro ;).
Dissabte nit somnie que se'm cauen les dents, una altra vegada. Però hui alguna cosa els tritura sobre la taula.

I ahir la indignació política, encara una miqueta més. Com es pot fer de la mort d'un ésser humà, un lema polític que amaga tanta xenofòbia i intolerància darrere? Com es pot fer d'una manifestació neofeixista un processó silenciosa atraient a gent que estic convençuda, o vull estar-ho, no assumeix ni la meitat de les polítiques (se'ls podria dir així?) d'aquest "partit"? Com és possible que la gent es deixe enganyar així? Señorita de las "margaritas mágicas", respirem.

Però la tornada a les classes de relaxació, un cinema, el correfoc, les dolçaines, l'orquestra, l´omplir els caps de setmana de coses interessants per fer, i que ja tinc bitllets per tornar a Firenze!, han llançat el cap de setmana a cotes altes. :D
Feliç primer cap de setmana d'octubre!

dijous, 1 d’octubre del 2009

Avinguda del País Valencià

No sé si esteu al corrent de la burla que l´Ajuntament de Torrent està fent-li a la democràcia amb el referèndum que s´ha inventat per a canviar el nom de l´Avinguda del País Valencià. La primera queixa al respecte és que a Torrent hi ha problemes molt més importants que aquest, com ara la destrucció del Safranar per a fer vivendes quan al Parc Central estan gairebé totes buides. Però n´hi ha moltes més: la Diputació ja li va fer veure que no era un tema de relevància local i per això no es podia dir "referèndum" i aleshores l´anomenaren "enquesta"; les urnes foren obertes sense cap mena de control per a canviar aquest nom i sorprenentment quan l´enquesta va finalitzar, hi havia més vots que votants; encara que l´opció de deixar el nom com està existia i va ser el més votat, s´ha decidit que havia guanyat el canvi perquè sumant totes les altres opcions eren més; va votar solament un 3,5% del cens tot i que l´alcaldessa deia que feia aquesta enquesta per abrumadora petició popular (i dic jo... popular del poble o popular del PP?). La segona volta, que va finalitzar ahir, es feia per internet. Podies votar només introduint el DNI y la data de naixement... aleshores jo podria haver votat pels meus avis, cosins, pares i amics als qui aquest tema no els interessa? Aleshores els amics de l´alcaldessa podrien haver votat pels seus avis, cosins, pares, amics i demès ciutadans als qui aquest tema no els interessa? Encara no sé com ha quedat el resultat, en primera volta havia guanyat Avinguda al Vedat (que és el primer nom que va rebre l´Avinguda, però també es va dir Avinguda dels Màrtirs i aquesta opció no hi era ara... s´han oblidat d´incloure-la o és que al menys tenen un miligram de cervell? Perquè, tot i que dient aixó potser em guanye l´enemistat de molts amics, perquè no fem una enquesta per canviar-li el nom a la falla Ángel del Alcázar?) Aquestes són sols alguns dels temes indignants d´aquest assumpte, però havia cercat de no alterar-me massa, més que res perquè mai diem: "Hi és a l´Avinguda del País Valencià". Ni mai direm: "Hi és a l´Avinguda al Vedat". Ni "a l´Avinguda del Regne de València". Ni "a l´Avinguda de Torrent" Hem dit, diem i direm: "Hi és a l´Avinguda". I punt. El problema ha estat que hui he hagut de recòrrer-la de dalt a baix i me he trobat aixó cada 10 metres...
Tanta crisi, tanta crisi... Aquests blavers de la Plataforma Jovenil Valencianista no saben quants diners de les butxaques dels torrentins ha costat refer tota l´Avinguda de llambordins de granit i de travertí? Tampoc deuen saber quant costarà netejar-ho... Ni l´alcaldessa quant costa fer la enquesteta ni la publicació que ha regalat als quatre que han anat a votar? I, per favor, si canvien el nom de País Valencià que no siga per ficar Regne de València!

Tinc la sensació que els governants estan com jugant al Monopoly, que l´únic que els importa és omplir-se les butxaques i mantindre al poble entretingut amb votacions i carreres de cotxes com si fórem formiguetes deambulant entre les cases i els hotels del taulell. Que sempre ha sigut així... potser, però crec que ara juguen com amb unes copetes de més, que gaudixen al veure les formiguetes en formació d´atac contra els manipuladors. Han estat tant de temps fent allò que els venia en gana que ara no ens creuen capaços de llevar-li´ls el poder de les mans, no els sentiu riure´s de tots nosaltres? Els meus nivells d´exaltació estan arribant a límits insospitats... Crec que mai no he parlat de política ací al Cràter, però no podia més... Menys mal que demà comence un curs de relaxació que pense que m´anirà molt be de cara al que queda de legislatura municipal, de crisi i de cas Gürtel. I que els de "El Jueves" han fet un resum molt divertit (perquè és millor riure que no plorar) de la política valenciana que podeu veure ací. I que els col.lectius crítics de Torrent celebren demà el Correllengua a Torrent amb una enquesta per canviar el nom de la nostra alcaldessísima.
Ja pot passar el corrector de llengua! ;)