Ahir, parlant amb una srilanquesa establida ací en Durham, va començar el següent diàleg:
-Oh, Rachel! Yesterday, I did paella rice. -Really? Great! How did it go? -Not very good. I have cooked it twice. My first one was really good. Everyone liked it, but yesterday it didn't come so well. -What happened? -Sadly, I had no choritxo to put in. But I put calamari, pork, garden peas,… -(WTF!!!!)
També em va explicar que tenia un recipient autèntic per a fer paella (autèntic? com d'autèntic?), però que els seus fogons eren rectangulars i havia d'anar girant la paella i removent l'arròs (mmm, el midó per al risotto...), que si no ho removia se li pegava una miqueta (loving socarraet!)...
I jo li vaig haver d'explicar que nosaltres, els valencians, no li posàvem xoriço a la paella, que no la removíem i que ens encantava que es pegara una miqueta. Però no li vaig insistir més en què tampoc portava porc, ni altres mescles "originals", per les cares de sorpresa que em posava i perquè em cau massa bé. No vull convertir-me en una radical paellera, que per açò ja estan els genis de "Comunidad de la Paella".
A més, "la corrupció, com la paella, en cap lloc es fa com a València"...
Traducció del diàleg:-Ah, Raquel! Ahir vaig fer paella. -Ah, sí? Genial! Com va eixir? -No massa bé. L'he feta dues vegades. La primera va eixir realment bé. A tothom li va agradar, però ahir no va eixir tan bé. -Què va passar? -Lamentablement, no tenia xoriço per a posar-li. Però li vaig posar calamars, porc, pèsols,... -(Com?!?!)
Promet no dedicar-me mai més a l'escultura ni a la confecció de mocaoraes... Més que una forma de mostrar el teu amor seria una forma d'espantar al teu amor...
"Supongo que como usted todavía es joven no entiende estas cosas. Me refiero a que a medida que pasan los años, la vida no es más que un constante proceso de pérdida. Todo aquello que le importa en la vida va cayendo de sus manos como los pétalos de una flor. Y lo único que obtiene a cambio son imitaciones sin valor. Sus capacidades físicas, sus esperanzas, sus sueños e ideales, certezas y personas amadas: todas esas cosas van desapareciendo una por una de su lado. Se despiden y se marchan o cierto día desaparecen de repente, sin previo aviso. Una vez desaparecidas, nunca más podrá volver a tenerlas. Tampoco encontrará nada que las sustituya. Es bastante penoso. A veces resulta de una angustia martirizadora. Señor Kawana, pronto va a cumplir treinta años."
Foto tomada por mi prima Susana entre Montroi y Dos Aguas.
Angustia martirizadora por mis recuerdos infantiles de domingo. Abuelos que no volverán, frutas quemadas, pinos plantados con mis manos y treinta años a la vuelta de dos amaneceres...
Vinz Feel Free, Don't be afraid Plaça Tavernes de la Valldigna, València, 2012
Aprovecho para mostrar la segunda parte de junio, por la contundencia visual y moral del spray:
D*Face, Concrete Can Series Covent Garden, London, England, 2008
El Rey Mago que pasó por Durham me dejó, entre otras cositas bonitas, un calendario de arte urbano para 2012. Creo que merece la pena compartir las imágenes; así que, mes a mes, habrá una entrada graffitera.
Una genial reflexión en el muro de la "señorita de los complementos geniales" ha llevado a esto hace un rato:
Señorita de los complementos geniales:
no lo entiendo.. anoche en Valencia a las 5 de la mañana se podía estar en la plaza de la Virgen para entrar el primero en la basílica o cantando debajo de mi ventana pero no en la plaza del ayuntamiento, ¿en qué país vivimos?
La tarde de ayer fue muy emocionante. Muchos reencuentros cargados de abrazos y ojos vidriosos. E ideas comunes. Y esta tarde cacerolada y asamblea.
Aunque esta tarde mi emoción viajará al norte de la ciudad, y habrá una pancarta granota con nombres que ya no están, pero seguro que soplan para viajar por Europa.
En fin, domingo de emociones, indignaciones, calor y probabilidades que además obliga a una llamada a la isla:
La luna en Jordania, tras una mezquita en Ammán. REUTERS/Ali Jarekji
Este fin de semana hemos disfrutado de una luna llena gigante. ¿La habéis visto?
Pinchando aquí, el diario Público.es nos ofrece unas cuantas imágenes espectaculares de este fenómeno.
Yo también hice alguna, pero no se puede decir que sea espectacular. La cámara de mi móvil no da para tanto, además las farolas de Rita eclipsan hasta esta Superluna...
El Rey Mago que pasó por Durham también me dejó este libro (y un calendario y una falda súperbonita y una chapa que se perdió en Soria :( ).
Frank McCourt, autor deLas Cenizas de Ángela y premio Pullitzer, narra sus peripecias como profesor de Literatura en institutos norteamericanos. Y en este momento de mi vida viene muy bien escuchar este tipo de anécdotas. Tras pasar por el instituto, también veo que la sociedad que muestra el libro no es como la nuestra, pero tiene necesariamiente algunos puntos en común.
"Cuando están reunidos bajo un mismo techo tres mil adolescentes inteligentes, toda precaución es poca. Siempre están tramando algo. Es su deber."
"Que les dejaran sentarse al sol, maldita sea, y nada más. Pero el mundo no se lo permitía, porque no hay nada más peligrosos que dejar que los vejestorios se sienten al sol. Podrían ponerse a pensar. Lo mismo pasa con los chicos. Hay que tenerlos ocupados, porque de lo contrario pueden ponerse a pensar."
Ja n'hi ha prou de danyar la imatge social de mestres i professors, de marcar-los com únics culpables del fracàs escolar, de maleir-los perquè a les 5 tanquen el xiringuito i tenen moltes vacances, de titllar-los de manipuladors quan els estudiants es manifesten, de deixar-los per ploramiques quan es queixen de les retallades en els seus salaris,... Sobretot quan un cas d'aquestos es generalitza, quan es parla d'oïdes i quan no es coneix de manera directa o interna a aquests, podríem dir, herois.
Com deia ahir, hui hauria falla plantada al Cràter. Ací està, a temps, encara que massa escatològica pel meu gust i per estes hores del matí... malauradament els polítics que tenim no deixen altra opció. Bones Falles!
És la primera falla virtual en 3D de la història que pretén 'no només revitalitzar les falles sinó, sobretot, recuperar l'esperit transgressor i crític que és l'element principal de l'autèntic esperit faller'.
El motiu central de la falla és 'una figura provocativa de Rita Barberà aponada cagant tota la merda d'Emarsa, els bolsos de Vuitton i la Fórmula 1. Del cul li surt el cap de Francesc Camps, al costat hi ha l'Infiniti amb Ricardito Costa caçant papallones i darrere d'ell, Paula Sánchez de León gaudint la porra que un polícia li clava'. A més, dalt d'una grua, apareixen Carlos Fabra i l'Aeroport de Castelló. Un avionet volta per la falla amb el lema 'Saplana tarifa plana'.
Tant els autors plàstics de la falla com els escriptors del llibret prefereixen romandre en l'anonimat 'per evitar les represàlies del poder'. La cremà serà el dia 18 de març a les huit de la vesprada a Ca Revolta, coincidint també amb el final de les activitats de les Falles Populars i Combatives.
I hui cal felicitar
a la "señorita de los canguros imprevisibles"
que hui fa 30 anys
i en lloc de Camps
ella té flors en el cul increïbles! ;)
Aquesta vesprada de plantà
només estic rememorant
i mirant un any enrere aquella entrada fallera
que al Top Ten segueix estant.
Però no és per l´entrada en si
que la vull rememorar.
M'ho vaig passar molt bé
amb els artistes fallers
i amb els comentaris que va generar.
Demà veuré la despertà
des de la finestra de l'institut,
En aquest any de pre-Falles descafeïnades,
sense anar més que a dos mascletades,
i les dos des de massa lluny.
Però demà en aquest Cràter,
hi haurà falla plantada
encara que tinc la convicció
que la majoria dels lectors
ja l'haureu visitada ;)
"...baix de la caspa de la carpa i el casal privat corre el magma dels que no estem anestesiats rodant les falles, cremant rotondes orondes falleros àcrates, pagans i autogestionats..."
Humphrey Bogart i un clown mirant la cama trencada d´una ballarina.
Hui comencen les mascletaes! Però aquest any la meua assistència caurà a cotes mínimes per motius d'horaris i distàncies :( (Massa diferència amb l´any passat...)
La #primaveravalenciana vol gaudir-ne, i aprofitar l'ocasió per fer veure als polítics del balcó, als valencians sords i a Canal 9 les seues reivindicacions.
Reproduïsc el mail que vaig rebre des d´Assemblea Torrent amb la convocatòria:
"Acció per a les mascletades, de l’1 al 19 de març. Cada dia es lluitarà col·lectivament per una única i diferent “causa”, que es farà visible per mitjà de petites pancartes, folis, banderoles, etc. amb eslògans relacionats amb aquesta causa. El fet de no utilitzar grans pancartes evita que puguem tenir problemes amb la policia. Les reivindicacions s’alçaran i es faran visibles, acompanyades d’una xiulada general i de “targetes roges”, 5 minuts exactes abans de la mascletà, que és quan més gent hi ha a la plaça i quan els mitjans de comunicació (especialment Canal 9) connecten en directe, i es baixaran en el moment que comença la mascletà. Es tracta d’una acció puntual, contundent i concreta. Per això, i per tal de conscienciar al major nombre de persones possible, la reivindicació no ha d’estar renyida amb la festa ni ha d’obstaculitzar el desenvolupament de la mascletà. L’objectiu és visibilitzar mediàticament i socialment la nostra lluita i les nostres reivindicacions, per tal de sumar a quanta més gent millor."
DATES I CAUSES:
#1M: Contra la repressió policial i per la defensa de les llibertats i els drets fonamentals
#2M: Per uns serveis socials públics i de qualitat. Solidaritat Parc Alkosa
#3M : Per una educació pública i de qualitat
#4M : Per una sanitat pública i de qualitat
#5M : Per la memòria històrica i la justícia amb les víctimes del franquisme
#6M : Per la no privatització de la justícia (defensa del torn d’ofici)
#7M : Per la no criminalització dels immigrants i per la defensa dels Drets Humans. Pel tancament dels Centres d’Internament d’Immigrants.
#8M : Per la igualtat de gènere i contra la violència masclista
#9M : Contra la manipulació informativa (dia dedicat especialment a Canal 9)
#10M : Contra la corrupció
#11M : Pels drets dels i les treballadores. Contra la reforma laboral
#12M : Contra els privilegis de la Banca i dels rics. Contra els paradisos fiscals
#13M : Per la solidaritat internacional i la cooperació entre els pobles. Suport a la lluita dels pobles grec, egipci, etc.
#14M : Contra la dictadura dels mercats i de la Troika (FMI, UE i BM)
#15M : Pel dret a la vivenda. Per la dació en pagament.
#16M : Contra les polítiques del despilfarro i grans events
#17M : No a les retallades en drets socials
#18M : Per la democràcia i la sobirania popular (per una assemblea constituent)
Hui no parle del calendari. Hui cridarem contra moments com els d´aquesta imatge de Bansky o d´altres sense spray molt més durs vists a València els darrers dies.
Aquesta vesprada a les 18h tots al Lluís Vives per protestar contra la violència dels antiavalots, per exigir la dimissió de Paula Sánchez de León i per clamar per la suspensió dels retallaments.
Ens veiem aquesta vesprada de primavera, tot i que encara és febrer.
El dia després no he pogut estar amb els enemics. He dormit hores en negatiu per la necessitat d'informació i de matinar. I he hagut de fer molts quilòmetres de comiat (una abraçada enorme als meus cosins i els meus oncles). I en tornar, avidesa, una altra vegada.
I, aquest dia capicua, cansament i horòscop em tenen ací, al Cràter en lloc de al carrer, amb lletres de cançons que sonaven al cotxe quan la ràdio no es deixava:
"Pero mira que bonita está València, amb Rita mosatros tenim de tot. Pero mira que bonita está València, la Senyera la portem al cor.
Bienvenidos a Valencia, la de los grandes eventos, la del Puente de las Flores y la policía en el centro. Bienvenidos a Valencia, la ciudad de los falleros donde blaveros y peperos te robarán tu dinero. Es triste pero cierto, ¿qué se le va hacer? Si después de mil cagadas siguen votando al PP. Un escándalo más es día tras día. Se nota que Camps no estudió Ciudadanía. La manipulación, eso nunca les falla. Te roban el dinero para el Nuevo Mestalla. Y tú te callas, como siempre, claro tú estás orgulloso de ser valenciano.
Pero mira que bonita está València, amb Rita mosatros tenim de tot. Pero mira que bonita está València, la Senyera la portem al cor.
La cuestión es poner a Valencia en el mapa gastando millonadas en la visita del Papa. Es poner a Valencia al alcance de tu mano gastando millonadas en el circuito urbano. Joder, nano, no sé si me explico que la Copa América está hecha para ricos. Joder, nano, realmente estamos mal si no hemos podido salvar el Cabanyal. Y esto sigue igual, ¿o no lo ves? Es ilegal, pero da Ciudadanía en inglés. La educación no les importa y no mejora. Pedimos dimisión para Alejandro Font de Mora. Y algunos blaveros me tomarán por capullo. Yo a Rita le diría si el Papa sabe lo suyo. Sh, hay que llevar cuidado con lo que hablas sobre todo si no te apellidas Fabra. Y el que labra ya no labra, no tiene sitio. La huerta de Valencia está cubierta de edificios, edificios y edificios. Vayas donde vayas la gente se conforma con el fútbol y las Fallas. Ja estem farts, ja en tenim prou. Censura al carrer, censura al Canal Nou. Ja estem farts, ja en tenim prou. Censura al carrer, censura al Canal Nou. Censura, nada de cultura, casi nada. Miro a los artistas que luchan cada jornada. Y es difícil ganar, si somos tan pocos. Te tomarán todos por un radical loco. No les importa tu opinión, así de sencillo. Sólo les importa tener pasta en el bolsillo. ¿Y el accidente de metro? Impresentables. 43 muertos y heridos y cero responsables. Y muchos como yo optan por abandonar. El último recurso es dejar la ciudad. Y si algo cambiara que alguien me avise. Bienvenido a la Valencia que yo nunca quise.
Pero mira que bonita está València. Amb Rita mosatros tenim de tot. Pero mira que bonita está València. La Senyera la portem al cor."
"Hace veinte años vivías atrapado en el gris,
otro tiempo, otro color,
y te esperaban impacientes en casa,
te habían cogido y nadie sabía si vendrías hoy.
El tiempo ha pasado, las cosas han cambiado,
quizás se respira mejor,
pero corremos delante de los mismos,
pasado el tiempo hay quién no envejeció.
Vivimos atrapados en azul,
atrapados en azul,
atrapados en azul,
ellos me protegen de ti, ¿de ellos quién me va a proteger?
Atrapados en azul,
atrapados en azul.
De día uniformados, de noche encapuchados,
imparten la misma ley.
Lloverán sapos y culebras, lloverán piedras,
y luego os preguntaréis por qué.
Seas rojo, negro o chino,
o si te pasaste de listo, aprenderás tu lección.
Las cámaras nunca recogen lo que sucede en la celda,
entre uno y otro furgón.
Y es que vivimos atrapados en azul,
(madre preocúpate),
atrapados en azul,
(si a tu hijo llegan a coger),
atrapados en azul,
ellos me protegen de ti, ¿de ellos quién me va a proteger?
Atrapados en azul,
atrapados en azul,
atrapados en azul,
(a por ellos),
atrapados en azul,
(tenles miedo),
atrapados en azul,
ellos me protegen de ti, ¿de ellos quién me va a proteger?
Atrapados en azul,
atrapados en azul."
"Van corriendo desde el alto
son caballos desbocados
son los ríos subterráneos
son espíritus sagrados
han tomado la ciudad
y son parte de algo inabarcable.
Van viviendo por delante
van vagando por las calles
nada les podrá detener.
Van como locos
como locos,
como locos van,
no les importa lo que piensen.
Van como locos
como locos,
como locos van,
no les importa lo que puedan pensar."
Al costat esquerre, una miqueta de llum i signatures en aquesta primavera.
Tant de #preparantlaprimavera i ha vingut a soles!
"Y salimos del letargo, reaccionamos. Somos fuertes, somos mares, podemos ser imparables. Rodeados levantamos nuestras manos, pero se cierran los puños. Sé que aún nos queda el orgullo, y nos mantendremos juntos. Hoy salimos a buscar al enemigo que también somos nosotros. El que está por todas partes y nos arrasó, nos arrasó. Nos sentimos desgraciados, impotentes, tanto tienes tanto vales."
Actualització 22:43 : La Habitación Roja me confirma que no apareix al disc, és inèdita. I amb açò, me'n vaig a dormir abans que la nit deixe de ser capicua.