diumenge, 27 de març de 2011

Fahrenheit 451

"Vio que la luna se hundía en el firmamento. La luna allí, y su resplandor, ¿producido por qué? Por el sol, claro. ¿Y qué iluminaba al sol? Su propio fuego. Y el sol sigue, día tras día, quemando y quemando. El sol y el tiempo. El sol, el tiempo y las llamas. Llamas. El río le balanceaba suavemente. Llamas. El sol y todos los relojes del mundo. Todo se reunía y se convertía en una misma cosa en su mente. Después de mucho tiempo de flotar en el río, Montag supo por qué nunca más volvería a quemar algo.
El sol ardía a diario. Quemaba el Tiempo. El mundo corría en círculos, girando sobre su eje, y el tiempo se ocupaba en quemar los años y a la gente, sin ninguna ayuda por su parte. De modo que si él quemaba cosas con los bomberos y el sol quemaba el Tiempo, ello significaba que todo había de arder."

Tiene gracia que los incendios forestales me produjesen un pánico irracional de pequeña y sin embargo acabase trabajando una temporada en la D.G. de Prevenció, Extinció d´Incendis i Emergències.

Tiene gracia que ayer por la tarde hubiese miles de personas muy quemadas pidiendo una sociedad libre de corrupción, cuando esta sociedad se parece cada vez más a las que describen estos libros distópicos.

Tarde de domingo rara, de más sol, de cambiar todos los relojes del mundo y de reescuchar vinilos.
Quemaremos el Tiempo mientras los yogures se me derriten.

divendres, 25 de març de 2011

No Volem un Lladre de President

No he mort cremada la nit de Sant Josep. He passat una setmana fallera com feia molt de temps i la setmana post-fallera estic encara assimilant terratrèmols, radiactivitat, conflictes armats, gaiatos, co.legiacions, afiliacions, concursos i nous treballs... Setmana que ja m´agradaria entrar al Cràter i tancar-me, però cal tindre els peus a terra, mentre el cervell no para i encara que aquesta terra siga un complet desastre.
Però no podia deixar de convidar-vos i de transcriure això:

en algun poble de la terreta…
(22 de març de 2011)
Companyes i companys d’utopia:

Açò que passa a ca nostra, no té trellat ni forrellat. En qualsevol indret civilitzat del planeta, tots aquells que ens malgovernen ja serien a la presó: corrupció, especulació, censura, manipulació, balafiament, humiliació de llengua i cultura pròpies, accidents, enderrocaments, esdeveniments, feixisme, fanfarroneria, finançament il·legal, mentides, violència, etc… Ja està bé la cosa o què?

D’ençà que els grecs van treure’s de la màniga la democràcia, aquesta s’ha distorsionat. On està el poder del poble? Si certament açò fos democràcia, no ens sentiríem obligats a odiar a aquells qui la voluntat col•lectiva majoritària ha escollit, simplement ho acceptaríem i prou. Llavors, per què no? Suposadament els polítics són, precisament polítics, perquè els mou la motivació de crear un sistema millor per aquells a qui representen. Quan va deixar la política de ser una vocació per convertir-se en una professió? Si, a més, un polític transgredeix els compromisos adquirits amb el seu poble per obtenir un benefici econòmic, ja n’hi ha per esclatar. I si aquest polític és el president… ens punxen i no ens trauen sang!

Acceptem-ho, estem saturats. Si fóssim incombustibles, hi seríem tots els cap de setmana manifestant-nos, però no ho som. Els caps de setmana els hauríem d’emprar en el nostre propi esbarjo, no deixar-nos la sang, suor i llàgrimes al carrer. Però la realitat és què hi ha tan de desgavell… D’ací a no res, ens trobarem amb la “democràcia” a les urnes i el Molt Honorable tornarà a ser candidat. Tornem a eixir al carrer, és nostra darrera oportunitat, és ara o mai, reviscolem la democràcia, recuperem l’origen d’aquesta, posem el nostre granet de sorra per canviar la realitat, siguem actors partícips d’aquest canvi.

Per la llibertat d’expressió, contra Camps, contra el totalitarisme, per la cultura, per la llengua, contra la estupidesa, contra la censura, contra la corrupció, per TV3… PER GOKU!

Manifestació NO VOLEM UN LLADRE DE PRESIDENT – dissabte 26 de març de 2011 (18h. Plaça de Sant Agustí de València). Llegir el manifest ací.

dimarts, 15 de març de 2011

De major vull ser...


... creadora de cartells per a artistes fallers!
(almenys aquesta setmana)

Després de proves i impressions,
ahir a la nit van quedar al seu lloc:)

Bones Falles!

M´ha quedat tot en pareat.
Molt faller,... clavat!
Només em cal afegir
l'aroma de les flors i el trencadís.
Sense oblidar la germanor
per plagiar la coentor
de la part rància de les falles
que malauradament no m'agrada.

Ole!

dimarts, 8 de març de 2011

¡Feliz día, compañeras!

Hoy, mascletà femenina... y esta tarde, ¡TODAS en la Glorieta a las 19:30! (aun nos falta un poco para la igualdad en derechos y hay cosas que nos tienen hartas)

divendres, 4 de març de 2011

A la espera...

... del carpintero, de si se cansa el agua de llover, de que llegue esta noche el Ave y traiga, cual cigüeña, a la "señorita de la dulzura europea". Este fin de semana lo pasaremos haciendo de guía y guiri, espero necesitar el paraguas solamente para que me siga. Y que el sol se asome un poquito. 
Voy a ir hinchando el colchón de aire mientras estudio mi dilema: ¿voy hoy también a la mascletà o me quedo en casa?

Si el carpintero tarda mucho en aparecer, la respuesta me la habrá dado él...

Por cierto, ¡no aguanto el "flamenquito"!

dijous, 3 de març de 2011

Dormir 100000 horas...

Hoy a vuelto a sonar en mi reproductor. Hacía mucho que no escuchaba esta canción y no recordaba cuánto me gustaba, la canción y el disco entero.
Para escuchar con frío mojado.

Hui també he "mascletejat" (amb tres arquitectilles i una cosina :)

dimecres, 2 de març de 2011

Caducitat en palets

Aquest matí, desdejunant, m´he adonat d´això:
Acollona, eh? Data de caducitat a la presó? En codificat?

En fi ... hui també me´n vaig a la mascletà :) Hui toca amb el "señor de las nubes deportistas" :)

dimarts, 1 de març de 2011

Senyor pirotècnic...

Me´n vaig escoltant La Gossa Sorda... quin bon rotllo em donen! I també passejar al sol,  i la "señorita de las margaritas mágicas", i els pingüins-albergínes, i no sé... Hui estic com saltant per dins!
A més... me´n vaig a la mascletà!