dilluns, 30 d’abril del 2012

Las vacas hacen yoga

Estoy haciendo un trabajo sobre técnicas de relajación para docentes y, buceando por youtube en busca de vídeos estimuuuulantes para ilustrarlo (ardua tarea...), me he encontrado con esto:


¡Me parto!

dissabte, 28 d’abril del 2012

Veronika decide morir

Una señorita, a la que aún tengo que adjudicar personaje ;), visitante asidua de este Cráter, me regaló este libro hace unos meses aunque con intención de Navidad.   Puede quedarse tranquila porque me ha gustado mucho ;) 
¡Ya ves que me lo he leído en 4 días! (en los que he ido mucho en metro, todo hay que decirlo ;) jeje
No había leído nada de Coelho y me ha sorprendido. La ambientación en Ljubljana le ha sumado muchos puntos (por esto y por esto) :D ¡Mil gracias! 

"Tras la ventana enrejada, el cielo se veía cubierto de estrellas, con una luna en cuarto creciente subiendo por detrás de las montañas. A los poetas les gustaba la luna llena, escribían miles de versos sobre ella, pero Veronika estaba enamorada de aquella media luna, porque aún tenía espacio para crecer, expandirse, llenar de luz toda su superficie, antes de la inevitable decadencia."

"... el ser humano sólo se da el lujo de ser loco cuando las condiciones se lo permiten."

"... ¡Deja de estar pensando siempre que causas alguna molestia, coacción o perturbación a tu prójimo! ¡Si así fuera, la gente ya protestaría, y si no tuvieran valor para hacerlo, es su problema!"

"... la vida... se estaba volviendo insoportablemente difícil para todo el mundo. 
... esta dificultad no se debía al caos, o a la desorganización o a la anarquía, sino al exceso de orden. La sociedad se regía cada vez por medio de más reglas, y leyes para contrariar las reglas, y nuevas reglas para contrariar las leyes; eso sembraba el temor en las personas, que ya no daban siquiera un paso que las alejara del cumplimiento del reglamento invisible que guiaba la vida de todos."

"Al fin y al cabo, la diplomacia es el arte de postergar las decisiones hasta que ellas se resuelvan por sí mismas."


dijous, 26 d’abril del 2012

Sugus musicals i piguetes de marietes


Orchestra Fireluche té videoclip nou! I és una delícia audiovisual!

Ací ho deixe per alegrar aquest dijous amb records de Gernika:

 

Els pollastres em recorden els que van nàixer de les agulles de la "señorita de los complementos geniales"!

dimecres, 25 d’abril del 2012

El profesor

El Rey Mago que pasó por Durham también me dejó este libro (y un calendario y una falda súperbonita y una chapa que se perdió en Soria :( ). 

Frank McCourt, autor de Las Cenizas de Ángela y premio Pullitzer, narra sus peripecias como profesor de Literatura en institutos norteamericanos. Y en este momento de mi vida viene muy bien escuchar este tipo de anécdotas. Tras pasar por el instituto, también veo que la sociedad que muestra el libro no es como la nuestra, pero tiene necesariamiente algunos puntos en común.

"Cuando están reunidos bajo un mismo techo tres mil adolescentes inteligentes, toda precaución es poca. Siempre están tramando algo. Es su deber."

"Que les dejaran sentarse al sol, maldita sea, y nada más. Pero el mundo no se lo permitía, porque no  hay nada más peligrosos que dejar que los vejestorios se sienten al sol. Podrían ponerse a pensar. Lo mismo pasa con los chicos. Hay que tenerlos ocupados, porque de lo contrario pueden ponerse a pensar."


I hui no oblides que quan el mal vé d'Almansa a tots alcança...   
Moltes activitats interessants aquesta setmana a les què les meues obligacions acadèmiques no em permeten assistir :(

dimarts, 24 d’abril del 2012

Un mes veloz

Hace un mes que no hay rutina... La única es despertarme con su imagen sonriente saliendo de mi casa. 

Un mes de echar de menos cada momento, a pesar del dinamismo de la mayor parte de mis días.

dilluns, 23 d’abril del 2012

He vist maldestres traficants canviar llibres per roses...

Si jo estiguera hui a Barcelona, no deixaria d'estar a quarts de quatre a la plaça Felip Neri... per si de cas.

Hui tornen a aparèixer els Txarango al Cràter. Vull fer notar que no sóc família ni em porte comissió, simplement m'encisen! 

I com que és Sant Jordi i tenen una meravellosa cançó per hui, doncs ací van...


Que els llibres no deixen de passar de mà en mà ni les roses de precedir besos! Feliç Sant Jordi!

diumenge, 22 d’abril del 2012

Trespass in April

El eterno Niemeyer lleva casi un mes en mi habitación, y algunas flores aun crecen en el hormigón.
Nele Azevedo, Minimum Monument Project
National Congress, Brasília, Brazil, 2003
 

Michael De Feo, Flower
Providence, Rhode Island, 2007
 
El Rey Mago que pasó por Durham me dejó, entre otras cositas bonitas, un calendario de arte urbano para 2012. Creo que merece la pena compartir las imágenes; así que, mes a mes, habrá una entrada graffitera

dissabte, 21 d’abril del 2012

Energies càtares captades

Castell de Montsegur, despús-ahir
La soledat es va materialitzar a l'habitació d'aquella pensió barcelonina. El dolor dels comiats i una habitació per un sol llit, un llit per a mi a soles, un entrepà, la meua maleta, i el so del tràfec a l'altre costat de la porta.

L'endemà, els càtars em van atrapar. I la soledat va deixar pas a un muntó -expressió que no he de gastar més- de gent nova, de gent il·lusionada, de gent contagiosa, i entre micròfons i veus tremoloses ens explicàrem quilòmetres i pedres.

El comte de Toulouse-Lautrec va ser el primer i Francesc Aragó em va ensenyar els seus cràters. I un migdia, mentre un elefant moria, un llimac reial passejava per la meua amanida.

Entre canvis de temps, de dates, de trens,... vaig traure el cap per La Ventana i vaig tornar el més ràpid possible per seguir amb tota aquesta feina que, em sembla, mantindrà al Cràter prou inactiu properament.

dissabte, 14 d’abril del 2012

Benvinguts al llarg viatge

Un altre cap de setmana d'il·lusions i comiats.
La vida balla descalça i tu t'emportes les meues sabatilles.
Recorrerem Barcelona a ritme de Txarango i de sospirs.
I tu agafaràs un avió al nord del nord, i jo un autobús al nord del sud, quan tot s'enlaira.

Un trosset nostre.


"Tenim el riure a favor cada rialla del món
que avança que avança, no tinguis por
que avui una plaça s'omple de festa entre les llums
la mateixa que m'ha vist créixer llàgrimes als ulls."
Benvinguts, Txarango

"... d'entre totes les estrelles jo vull estar amb tu..."

Boles de Nadal ben ordenades...


Havia dit ja com
d´enganxada estic a aquest grup?


Per cert... salut!

dijous, 12 d’abril del 2012

#holadictadura


¿En serio? ¿Atentado a la autoridad? ¿Organización criminal? ¿Las asociaciones contra el aborto que convocan manis por internet también serán organizaciones criminales? 

¿Y cómo hay que llamar a quien destroza cada día un derecho fundamental? 

Cada día un poquito más cabreada.

dimarts, 10 d’abril del 2012

#voycaminoSoria

Ayer fui responsable
de las llaves del  castillo
de Berlanga por una hora :)
Así quedan los recuerdos. A trozos y descoloridos. Los carretes velados y enganchados vuelven hoy en forma de tarjetas rayadas. No hacen falta aplicaciones que cuestan más que la educación de medio país, ni diseñadores digitales. Los recuerdos a trozos y descoloridos también son bonitos.

Soria sorprende. Y no sólo por disparos reales a pies de menores. Y el tiempo vuela y queda mucho por hacer.

dijous, 5 d’abril del 2012

Gelatina de violetes

Amb el cap i la columna vertebral batuts, vaig fer un strike a consciència.

Porte dies intentant que no m´escorra la memòria, perquè no fa ni dotze dies i algunes mirades ja es dilueixen.

Em retrobe i m'allunye, depèn.

Hui, els alumnes se m'escapaven mentre el pati s'omplia de paelles bizarres, fideuas amb secret i allipebres hiposòdics. I al despertador vaig a començar a poder deixar-lo dormir.

Dies de viatjar en .pdf, fins i tot en .ppt, i maletes portades al punt d'ebullició.

Ara només tinc la certesa de la incertesa d'aquesta primavera.

dilluns, 2 d’abril del 2012

1Q84 - Fábrica de nubes

"Las nubes se desplazaban lentamente hacia el sur. Por muchas nubes que fluyeran, siempre aparecían otras, y otras más. Sin duda alguna, en las lejanas tierras del norte había una inagotable fuente que las proveía. Allí, una gente empecinada, ataviada con gruesos uniformes grises, fabricaba nubes en silencio de la mañana a la noche. Igual que las abejas fabrican miel, las arañas fabrican telarañas y la guerra fabrica viudas."
"1Q84"
Haruki Murakami

Por cierto, ¡enhorabuena (de nuevo :) a la familia de Picassent!
Unos llegan y otros se van. Regeneración vital.