Amb el cap i la columna vertebral batuts, vaig fer un strike a consciència.
Porte dies intentant que no m´escorra la memòria, perquè no fa ni dotze dies i algunes mirades ja es dilueixen.
Em retrobe i m'allunye, depèn.
Hui, els alumnes se m'escapaven mentre el pati s'omplia de paelles bizarres, fideuas amb secret i allipebres hiposòdics. I al despertador vaig a començar a poder deixar-lo dormir.
Dies de viatjar en .pdf, fins i tot en .ppt, i maletes portades al punt d'ebullició.
Ara només tinc la certesa de la incertesa d'aquesta primavera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada