dissabte, 30 d’octubre de 2010

Al señor de las estrellas viajeras

A pesar de las esperas, no perdemos las sonrisas;
a pesar de los silencios, me enseñas a mirar las estrellas;
a pesar del caos, has encontrado un hueco en mi orden.
Nuestra intermitencia se estabiliza.
Y nuestros pies descalzos caminan juntos.
¡Feliz cumpleaños!

2 comentaris:

El señor del parquet dulce ha dit...

Això em sembla fatal... felicitar quan no toca... en fi, espere que el Senyor dels estels viatgers no ho llegirà fins demà :D

Raquel* ha dit...

Com que quan no toca?! Dient això no fas res més que donar-li la raó... No hem de perdre l´esperança que algun dia es contagiarà de la nostra puntualitat! ;)