divendres, 28 d’octubre del 2011

Lacrime e pioggia

"Lacrime e pioggia", 1996 de Hilario Bravo
Semana triste, lluviosa, llorosa. Lluvia y lágrimas se mezclan.
Y cuando se te cruza un destructor en el camino, el llanto deja de ser de triste para ser rabioso. Aunque siga lloviendo.
Rabia por no ser capaz de asumir que la culpa no es tuya, y permitir que sus palabras te ahoguen en los charcos -que ya no sabes si son de lágrimas o son de lluvia-.

(Que nadie se sienta aludido, por favor. El destructor ha sido un desconocido).

4 comentaris:

El senyor del parquet sec (encara que ploga) ha dit...

El sòl d'Espanya està sequíssim, així que no estigues trista, tant les llàgrimes com la pluja contribueixen a un millor manteniment de l'ecosistema! Si això no et consola, pensa que ET VOLEM!!!

Raquel* ha dit...

Gràcies senyor! Que m´estimeu ja ho sé! :)
El problema és que la ment, el comportament i l'empatia d'alguns estàn massa secs.
M'alegre que siga un desconegut i ho continue sent, perquè sé que els meus amics això no ho tenen gens ressec, està al punt! ;)

Alegria De La Huerta ha dit...

También se me mezclan las lágrimas y las gotas de lluvia, ¿por qué será?

Raquel* ha dit...

Esperemos que el sol salga pronto, y que para entonces nuestras lágrimas no necesiten salir ;)
¡Ánimo!