dilluns, 25 de juliol de 2011

Altres formes d´economia: El treball, un dret... flexible, irregular, precari

"En aquest mercat de funcionament pervers, el treball no s´escapa d´algunes fórmules que ens incumbeixen a tots. Actualment, estem a l´època de la precarietat laboral, tot i que el treball sigui un dret. Si avui dia hi ha un problema important en les societats desenvolupades és precisament el de la precarietat laboral.
Les xifres ens diuen que en el primer món hi ha aproximadament un 20% de gent pobra, una part important de la qual prové de persones que no disposen d´ingressos fixos, i no els tenen perquè no tenen una feina estable i regualr, bé perquè són persones que es troben a l´atur, bé perquè estan en una situació de precarietat laboral important. Aquesta precarietat laboral és, doncs, la que avui s´ha convertit en un element bàsic generador de pobresa en les societats industrialitzades, que han treballat durant anys en el control de la inflació dins les seves polítiques econòmiques, però molt poc en lluitar contra l´atur i la regularització del mercat de treball.A les facultats d´econòmiques s´ensenya que treballar alhora en contra de l´atur i en contra de la inflació és perillós: hi ha una llei famosa en economia, que es diu la llei de Philips, que explica que si un govern treballa per reduir l´atur, difícilment podrà reduir la inflació, o viceversa.... I, en els darrers anys, tant mundialment com més localment s´han aplicat polítiques econòmiques neoliberals encaminades a reduir la inflació. Sobretot a Europa, ja que la famosa obsessió per l´euro obligava a no tenir inflació per poder entrar en el mercat de la moneda única. D´aquesta manera, s´han arribat a crear situacions en què l´atur ha arribat a xifres del 21%, una xifra molt i molt superior a la que es considera el llindar adequat. Els anys seixanta, aquest llindar se situava en un 3% com a màxim,...D´aquesta manera, l´atur s´ha generalitzat, i la tendència del mercat ha provocat una precarietat laboral elevada: s´han abandonat els contractes fixos i s´han escollit els contractes temporals, per obra i de serveis, i es camina cap a les subcontractacions i cap a facilitar l´acomiadament ràpid (i molts cops improcedent) dels traballadors. Què passa quan uns treballadors que, a més són immigrants sense una regularització plena, moren o es fan mal fent una feina dotze hores diàries i resulta que treballen per una empresa subcontractada de l´empresa mare? Comencen els problemes i tothom s´espolsa les responsabilitats.L´única resposta que avui dia veig per reduir l´atur és que es camini cap a un repartiment del treball i la reducció de la jornada laboral. De fet, la tendència històrica del món laboral ha estat anar reduint les hores de treball, però avui en dia la dispersió dels llocs de treball tampoc no facilita gaire que la situació millori. Els avenços informàtics han permès el treball a distància, que podria estar molt bé si no fos que aquests avenços han provocat la total individualització dels treballadors (com poden organitzar-se per reivindicar els seus drets?) i també la perpetuació, ni que sigui a distància, d´unes jornades laborals que ara també fan que el temps previsiblement destinat a l´oci es destini a la feina: cadascú, quan treballa pel seu compte, es pot organitzar, però massa sovint la frontera entre les hores de treball i les hores destinades a altres activitats es fa difusa, precisament perquè treballar des de casa fa que es perdi l´espai físic tradicional del món del treball, que seria la fàbrica o l´empresa amb un nombre mínim de treballadors. Seria l´autoexplotació.... De modalitats per assolir un repartiment del treball més bo n´hi ha. Podem esmentar, per exemple, la jubilació anticipada, l´allargament de les vacances, l´ampliació dels caps de setmana. Sempre, és clar, que es duguin a terme sense precarietat. Però sembla que aquesta no és la direcció que estan prenent les polítiques de treball, com ara la que fixa ja l´edat de jubilació als 67 anys.El que queda clar és que per dur a terme aquestes reformes hi ha d´haver un pacte global de tothom, des dels treballadors (també com a consumidors) fins als empresaris i els sindicats. I és que un empresari, entre tenir vuit treballadors que treballin deu hores a tenir-ne deu que treballin vuit hores, es quedarà amb els primers, perquè li surten més a compte a l´hora de fer contractes. Els sindicats també tenen posicions ambigües en aquest aspecte, ja que no hem d´oblidar que els sindicats defensen les persones que tenen feina, no les que no en tenen, i les persones que tenen feina acaben treballant més hores de les que pertocarien per poder arribar a final de mes amb més sou. Un dels darrers informes econòmics de l´Estat espanyol deia que la mitjana real d´hores de treball d´un treballador mitjà és de 10,2 hores diàries*. Si els sindicats i les patronals no s´hi posen forts, el govern no serà qui es posarà al capdavant d´aquesta reivindicació.També, en aquest àmbit, caldrà tenir presents els desfasaments d´ingressos cada cop més grans entre els que cobren més i els que cobren menys dins una mateixa empresa. Si prenen com a mostra els Estats Units, veurem que als anys vuitanta, la relació entre els sous més alts i els més baixos a l´empresa mantenien una proporció de 50 a 1, mentre que actualment arriba a ser de 750 a 1."
Fragment extret del llibre "Un altre món" d´Arcadi Oliveres.

*Jo puc dir-vos, sense por a enganyar-me, que els pocs arquitectes que queden treballant són dels que pujen la mitjana per prou...

Això és només l´última xicoteta part que publicaré, però ja vaig dir que paga la pena llegir-lo al complet i que, si vols, t'ho puc prestar (gràcies al "señor de las estrellas viajeras ;)

El fragment anterior: Altres formes d´economia: La perversió de la banca
El primer fragment: Altres formes d´economia: Els tres mites del capitalisme

2 comentaris:

El senyor del parquet dolç ha dit...

som uns loosers... i no hi ha propostes per al tema dels bancs? (de l'apartat anterior)

Me'l deixaràs a mi també, doncs?

Besets

Raquel* ha dit...

Sí, sí, ja te´l Passaré! ;)
A la pròxima birreta el duc! :)