divendres, 22 de juliol del 2011

Altres formes d´economia: La perversió de la banca

"Però els bancs, per una banda, tenen un gran marge d´intermediació i tenen un gran benefici. I, en canvi, de risc no en tenen pràcticament cap, perquè un banc només deixa a qui ja té. Si vaig al banc amb les mans a la butxaca i dic "deixi´m 24000 euros", el banc em dirà: "vostè té un pis?; no. Vostè té un germà que l´avali?; no. Vostè té accions per deixar-me aquí?; no. Doncs, res de res". O sigui, que el banc només fa préstecs a aquelles persones que ofereixen un aval, amb garantia suficient. El banc se salva doblement: té un aval i et cobra uns interessos cada mes. Quin sentit té això des del punt de vista del risc? Cap ni un. Per tant, la primera connotació no ètica de la banca és una desproporcionalitat amb els beneficis que no es correspon amb el risc assumit i, per tant, no és que no sigui ètica en general, és que no és ni ètica en particular des del punt de vista capitalista.
Comissions i beneficis a costa de les catàstrofes
La segona connotació negativa de la banca és que una part important dels guanys no els obté d´aquesta intermediació, sinó, i cada vegada més. del cobrament de comissions; és a dir, una part del benefici bancari no ve del negoci que fa el banc, sinó que ve de cobrar als usuaris per qualsevol cosa: serveis con una targeta de crèdit, una transferència, fer un xec, un canvi de divises... són serveis que es cobren.L´efecte pervers de cobrar comissions té el màxim exponent en operacions que justament busquen el contrari. Segons un informe del Fons Català de Cooperació i Desenvolupament, el manteniment dels comptes corrents que diferents ONG van obrir perquè es fessin donatius per a l´huracà Mitch (1999) va generar a la banca catalana i a les caixes catalanes 2100 milions de pessetes en concepte de comissions. Si són capaços de quedar-se aquesta quantitat en el cas d´una catàstrofe humanitària, segurament estan disposats a qualsevol tipus d´il.legalitat.La tercera raó per la qual no m´agrada és que un banc fa una cosa que no hauria de fer, però que fa: les inversions amb els diners que té. Els bancs són propietaris de Repsol, de Telefònica, d´Endesa i d´autopistes. Els bancs fan circular els seus diners en fons i en accions d´empreses que a vegades son poc fiables. I massa sovint, relacionades amb negocis obscurs: com les inversions en armament.El Banco Bilbao Vizcaya (BBVA), a través de la seva corporació industrial, és propietari d´una empresa que es diu Gamesa Aeronàutica, que és la que fa els cilindres per als avions de combat, i d´una altra que es diu ITP (Industria de Turbo Propulsores), que fa els motors per a aquests avions. Com puc posar jo els diners al BBVA si segurament serviran per finançar i obtenir rendiment d´aquestes dues empreses i després anar-me´n a una manifestació contra la guerra de l´Iraq? Però massa vegades no tenim aquesta informació, perquè no ens la diuen, perquè no s´explicita.Finalment, tampoc no m´agrada l´actuació dels bancs, almenys pel que es refereix als gran bancs espanyols, per unes informacions que han estat fetes públiques als grans mitjans de comunicació i que no són cap secret, com és el fet que disposen de nombroses sucursals en paradisos fiscals, os es dediquen sistemàticament al blanqueig de diner procedent de la droga. Això era textualment el que deia el diari El País.Els dirigents d´aquests bancs -sobretot el Banc de Santander i el Banco Bilbao Vizcaya- han estat processats per presumptes delictes fiscals. Crec que això dóna un exemple prou clar de fins a quin punt ens podem fiar dels bancs i dels seus dirigents.I a tots aquests elements encara caldria afegir-n´hi un cinquè, monogràficament dedicat a les caixes d´estalvi, ja que mentre als bancs algú podria perdonar-los les actuacions perquè per definició són entitats lucratives (una altra cosa és que aquestes actuacions ratllin la il.legalitat), les caixes són entitats que es dediquen a l´obra social, no tenen accionistes i, per tant, els diners que guanyen, suposadament, els han de destinar a l´obra social.I resulta, si mirem el comte de resultats de qualsevol caixa, començant per "la Caixa", que només un 20% aproximadament d´aquests diners els destinen a obra social, mentre que l´altre 80% el reparteixen entre una petita quantitat que va a parar a reserves i una gran quantitat que va a parar a especulacions amb empreses industrials."

Fragment extret del llibre "Un altre món" d´Arcadi Oliveres.

Això és només un altra xicoteta part, encara publicaré un fragment més, però ja vaig dir que paga la pena llegir-lo al complet i que, si vols, t'ho puc prestar (gràcies al "señor de las estrellas viajeras ;)

El fragment anterior: Altres formes d´economia: Els tres mites del capitalisme