dissabte, 19 de febrer del 2011

Sense veu (II)

Ahir a la nit un altre concert. Aquesta vegada: Canteca de Macao. I cerveseta de relax postconcert en una d'aquelles nits d´enaltiment de l'amistat (i no per excessos etílics).

I això m'ha fet pensar hui que m´abellix parlar amb molta gent amb la que gairebé no tinc contacte últimament. Però hui és el pitjor dia per agafar un telèfon, hui torne a estar sense veu, encara menys que ahir, sóc com una metàfora de TV3. Espere poder recuperar-la per a la concentració del proper dilluns 21 a les 19h a la plaça de la Verge.

2 comentaris:

El senyor del parquet dolç ha dit...

sshhhht
:P

Raquel* ha dit...

No, no... Estic molt millor... A més, demà toca cridar!




"La mordassa quotidiana,
Les tisores de la Inquisició.
La mentida és moneda de canvi
en el regne de l’ambigüitat.
Estem farts d’observar
sempre el mateix angle
de la realitat."
De la cançó Zàpping del nou disc del Pau Alabajos.