Semblava que l'estiu arribava a la seua fi. Alçar-se a hores massa primerenques per anar a treballar es convertia en obrir els ulls amb la nit, i anar veient l´alba mentre conduïa camí de la feina.
Però hui, en aquesta foscor, el més trist de l'estiu s'ha fet present. Des de la meua finestra podies veure cremar la serra. De vegades els somnis es fan realitat, per molt que ho vulgues evitar. I a vegades també, t'agradaria haver mantingut la boca tancada.
Però hui, en aquesta foscor, el més trist de l'estiu s'ha fet present. Des de la meua finestra podies veure cremar la serra. De vegades els somnis es fan realitat, per molt que ho vulgues evitar. I a vegades també, t'agradaria haver mantingut la boca tancada.
La foto l´ha feta hui Maikel Estepa a la serra d´Ontinyent/Agullent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada