dimarts, 27 d’octubre del 2009

No tractes com a prioritat a qui et té com a opció...

Precisament el divendres passat parlàvem a classe de relaxació de les dificultats que tenim per fer allò que volem però que no acostumem a fer. I no ho fem precisament per no cridar l´atenció front als demés. Jo em sentia massa reflectida. No sóc capaç de dir "no", per no malferir la meua imatge de "xiqueta-encantadora-que-sempre-està-disposada-a-donar-una-mà" encara que no m´abellisca gens... Però ara he hagut de dir "no", i he dit "no" a qui no devia. I em trobe així.
Demane disculpes al "master del gazpatxo metálico", a qui he decebut; i li done les gràcies a ell i a la "señorita de los canguros imprevisibles", per confiar en mi.
Feia uns dies anunciava possibles canvis vitals, i ho feia en to alegre... A la fi serà així, malgrat que els canvis vitals podien haver-se produit, però amb to amarg, perquè em veia afonada al cràter...
Aquests últims han sigut dies excitants, amb moltes expectatives, tres portes diverses s´havien obert... Calia estudiar-ho, reflexionar i prendre una decisió. I crec que no ho puc haver fet pitjor... He arriscat, probablement massa, però no he deixat mai de ser sincera. I per un moment, pensava que les tres portes se m´havien tancat als nassos. Finalment, una ha quedat oberta.
La frase que dona títol a l´entrada la tinc present des de fa un temps, però per altres aspectes de la vida... No se m´havia acudit aplicar-la a tot açò... i ara m´ha vingut en ment mentre sona el nou disc de Quique González. Si tinc que traure alguna cosa de positiva de tot el que ha ocorregut aquests dies, és haver aprés la lliçó.
Pel moment, demà entre per eixa porta que ha quedat oberta... Ja vorem si he encertat o no.

4 comentaris:

Bala perdida ha dit...

ucha gente actúa bien, pero pocos hablan bien, lo cual demuestra que hablar es con mucho lo más difícil y, también, lo más hermoso.

¿Para que sirve una amistad si uno no dice exactamente lo que quiere decir?

Oscar Wilde

A veces las mejores intenciones provocan los mayores errores, y no por ello las intenciones dejan de ser buenas, ni los errores mas pequeños.

Asi que toca lo de siempre, apechugar con lo hecho y esperar que la experiencia nos vuelva el culo más duro para el próximo batacazo, que desgraciadamente siempre llega y encima caemos de frente.

Y la verdad, yo como cosa positiva que sacaría de todo este asunto (aparte de aprender la lección, que maldita la gracia) es, que si el hombre es el único animal que tropieza dos veces con la misma piedra, deberías alegrarte de ser mujer :)

Raquel* ha dit...

Bala, deberías abrirte una web alentadora de ánimos o algo así... siempre me sacas una sonrisa vía web... bueno, y telefónica, y cafetera...
Tú y tus sentencias... algún día de estos te regalaré el mando ese que tanto deseas con el que dominar el mundo desde tu sofá! ;) Que te lo mereces! Seguro que el mundo iba mucho mejor contigo!

La señorita de los complementos geniales ha dit...

cuánta razón tienes, Bala, y qué bien que os expresais! con lo que me cuesta a mi explicarme... (y eso si no mezclo-confundo las palabras...)

Besicos pa' las dos!

Raquel* ha dit...

Lo de explicarse es lo de menos... "señorita de los complementos geniales", tú y yo nos entendemos perfectamente! ;)