divendres, 16 d’octubre de 2009

Viola

A maig vaig escriure que potser dedicaria algunes entrades a parlar dels colors. Després del taronja no ho havia tornat a fer. Però hui he sigut violeta.
Estic fent un curs de relaxació amb la "señorita de las margaritas mágicas" (ella, en canvi, ha sigut blava). Les classes són els divendres de vesprada, així que és una bona forma de relaxar-se de tota la setmana per a gaudir del cap de setmana. Com que el divendres passat era festa, solament havíem fet la introducció fa dues setmanes.
Hui l´exercici ha consistit bàsicament en ser conscients de la nostra respiració, imaginar-se que l´aire era d´un color concret i visualitzar com l´aire colorit que respiràvem anava tenyint lentament l´interior del nostre cos, des dels pulmons fins a tots els racons. Finalment el color travessava la pell i ens foníem amb l´aire que ens envoltava. Era un núvol violeta.
Així contat sembla una bogeria però, ficats en situació, amb música relaxant i una veu que et guia, puc assegurar que relaxa. I, sobretot, que quan ixes al carrer t´entra un atac de rialles de pensar allò que estaves pensant feia mitja hora.
No sé perquè he fet tot l´exercici pensant en violeta perquè no és el color que més m´agrada ni de lluny. Però és el primer que m´ha vingut en ment quan ens han dit d´escollir un color suau. He cercat de canviar-ho al blau, que m´agrada molt més, però el violeta tornava. Així que, a la fi, he sucumbit al violeta. I llavors he començat a pensar en tornar a escriure al Cràter sobre els colors i l´exercici s´ha desbaratat... he caigut d´un núvol violeta per ser de nou una bloggaire... En fi, serà qüestió de practicar...
Encara que el color violeta no m´agrade especialment, n´hi ha un fum de coses de color violeta que em tornen boja. Com ara tantes flors d´eixe color: les violetes, la lavanda, les liles (les de la foto estaven en un cementeri molt tètric de Santiago de Compostela, a més es va ennuvolar precisament en el moment que hi érem allà...)...
També violeta és el color de la ciutat de Firenze, del seu escut, de la seua imatge, del seu equip de futbol (Fiorentina: la squadra viola).
Violeta és el color complementari de la meua habitació: la làmpada, les cortines, el coixí..., fent contrast amb el taronja.
També el violeta marca la diferència a la bandera de l´Estat espanyol.
I n´hi ha cançons també de color violeta que m´agradem. Antigues com ara Un ramito de violetas de Cecilia o actuals com Violet Hill de Coldplay.

A la TV3 van fer, fa un parell d´anys, una sèrie molt interessant de documentals: "Colors en sèrie". Com que no hi ha capítol per al violeta, ací teniu el que correspon a "La importància dels colors" en general.